dilluns, de juny 06, 2005

Mutatis mutandis

He aprofitat un lapsus de temps perdut per recuperar la lectura d'unes quantes cartes velles i he comprovat, acerb, com algunes acaben amb una ingenuïtat repel·lent: “No canvies mai”, diuen. Un imperatiu que em fa capgirar l’estómac, perquè —inevitablement— tot canvia. De vegades a millor, de vegades a pitjor, de vegades simplement canvia.

1 Comments:

Blogger Josep said...

i donem-hi gràcies, com vaig escriure ja fa temps.

8:12 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home