Mutatis mutandis

He aprofitat un lapsus de temps perdut per recuperar la lectura d'unes quantes cartes velles i he comprovat, acerb, com algunes acaben amb una ingenuïtat repel·lent: “No canvies mai”, diuen. Un imperatiu que em fa capgirar l’estómac, perquè —inevitablement— tot canvia. De vegades a millor, de vegades a pitjor, de vegades simplement canvia.