dilluns, d’abril 04, 2005

Un vellet amb carisma

Tot i ser batejat (més aviat per tradició), combregat (en realitat, pels regals) i fins i tot confirmat (per seguir el rastre de certa xicona que em seduïa), no m’escalfa gens la fe i el meu interés envers la religió no deixa de ser una raonable curiositat cultural. L’Església sempre m’ha paregut, originàriament, una equivocació i una arrelada institució de control de la qual, malgrat alguna de les seues esporàdiques tasques socials a nivell parroquial, sempre he desconfiat.
Ara, amb la mort del Papa roig, amb el desencadenament d’aquell típic joc mediàtic de to ensopidament repetitiu —d’insistència psicòtica—, crec que se’m fa necessari un breu apunt d’actualitat: allò de posar-se a sanglotar i malcantarejar a la intempèrie durant hores per un home que només has vist de lluny o per la tele, em pareix una irracionalitat de les més primitives (la fe religiosa no és més que això). Queda el consol que, mentre estan allà moquejant i resant, no fan mal a ningú. Però, sincerament, el sentiment cec dels fidels —que tenen tot el dret del món a ser-ho— em sembla, a hores d’ara, encetant aquest segle XXI, d’una ingenuïtat enutjosa.
A mi, la mort del pontífex m’és d’allò més natural i indiferent. Malgrat tot, cal reconèixer-li alguns mèrits: el Karol havia sigut estudiant de filologia polonesa, actor de teatre i —heus ací el que li fa més simpàtic— treballador en una cantera. Un papa no del tot desitjat per la cúria vaticana que s’ha botat alguns protocols hieràtics, que besava el terra en cada un dels seus nombrosos periples, que ha interpretat bé el seu paper de símbol i el seu rol de pacificador de paraula, que ha sabut jugar políticament les seues cartes, que semblava tolerant i tenia, fins i tot ja malalt, un bonhomiós sentit de l’humor. En fi, un vellet amb carisma.

4 Comments:

Blogger Gonçal said...

Carismàtic i vellet, però amb una mala llet conservadora per baix de l'hàbit que feia caure de cul...

5:24 p. m.  
Blogger J.E.R.O. said...

He, he, he. Què esperaves? Era Papa. El que sí haguera sigut per a caure gratament de cul és que haguera recomanat l'ús del preservatiu, per posar només un exemple.

6:42 p. m.  
Blogger Josep said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

11:41 p. m.  
Blogger Josep said...

Ei això ja ho he dit jo ;) No passaré a comentar punts conflictius. El que m'ha agradat és que et confirmares per lascívia: ho trobe deliciosament contradictori. Salutacions cordials.

(al post anterior he escrit cometar)

11:43 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home