divendres, d’abril 15, 2005

Teoria i pràctica del regal (apunts per a un manual de 300 pàgines)

Fer un bon regal, per contra del que pensa la gent, és ben difícil. Bandejant els regals d’esma (per costum seguint una línia d’actuació consumista —sobretot, en certes dates—, per complir o per quedar bé), els regals d’ostentació, els regals per encàrrec (que també n’hi ha) i els mals regals (aquella cosa estranya a gustos i preferències), el fet que la fortuna ens trie a l’hora de rebre un present ha d’implicar una bona coneixença de les inclinacions del destinatari. Això, en teoria, sembla obvi però en la pràctica a vegades es complica, certament.
De totes maneres, sentir-se encomiats i sentir el gust de rebre un present com a mostra d’estima o, si més no, bona consideració; ser, en definitiva, conscient de la gratuïtat elogiosa que això suposa és, al meu parer, el mèrit veritable dels regals. En aquest sentit, les campanyes publicitàries en fites com Nadal o Sant Valentí fan del regal un hàbit enfadós que aconselle combatre amb el factor sorpresa: el regal imprevist és sempre el millor regal.