diumenge, d’abril 10, 2005

Pragmàtica per a casos d'urgència

De vegades, una paraula pot fer molt de mal. I, amb el pas del temps, cou com l'àcid. Açò, però, si ho analitzem, és una hipèrbole de novel·la rosa. No és la "paraula" el que fa mal. Almenys, no només la paraula. Entenguem, doncs, en aquest cas, "paraula" com a la factualitat de l'enunciació. Considerem, així, el context (lloc, espai, emissor, receptor, possibles companyies i tema de conversa). M'interessa molt, quan la intel·lecció del missatge no deixa marges a la confusió, l'emissor, amb les seues dèries i patologies eventuals, i la seua intenció comunicativa: què vol dir, com ho vol dir (ah, la prosòdia ho és tot), per què ho vol dir (on i quan) i, finalment, com ho diu.
Això ens durà, en efecte, al relativisme més evident i a l'anàlisi més o menys entenedora d'aquell mot tan punyent. El sentit de tot el que direm dependrà sempre d'un o més d'un aspecte: les paraules no són absolutes. No sé fins a quin punt això també és una hipèrbole.