dissabte, d’abril 09, 2005

Dubito, ergo sum.

Em suggeriren una vegada que els objectes reals són, en veritat, simple hipostasi de la informació que processen els nostres cervells. Això, però, sembla que mai no ho sabrem. I el dubte radicalment cartesià, doncs, no resulta tan desgavellat. (Pete qui pete, el dubte, cartesià o no, sempre és oportú).